Unes quantes consideracions sobre els resultats del 28N:
1) Catalunya torna a ser blava (per bé o per mal). Ahir un Montilla abatut i elegant feia allò que tradicionalment mai fan els polítics: reconèixer la derrota. CiU guanya a totes les comarques, FINS I TOT als tradicionals “caladeros” del PSC d’El Barcelonès, El Baix Llobregat i El Vallès Oriental. Els molts errors de govern feien desitjable un canvi de govern, però sabent que l’alternativa és CiU, tampoc m’envaeix l’eufòria... Penso que en Montilla ha sigut un bon gestor, un polític sense carisma, i tot i que l’Estatut al final he sigut un maldecap que no ha satisfet ningú, no estic segur de quina part de culpa en tenen. Per cert, a tots aquells que en el seu dia van dubtar de la catalanitat d’en Pepe (m’hi incloc), crec que durant la segona legislatura, ens ha donat una lliçó. Ens sembla grotesc que els rednecks dubtessin del patriotisme de l’Obama, i aquí en el seu dia vam fotre el mateix. Dóna per a la reflexió...
Què passarà amb la branca catalanista del PSC, que fins ara havia gaudit de certa preponderància, sent com son conscients de que el càstig els ha vingut del sector "nostálgicos del Felipe"?
2) S'ensuma govern en minoria de CiU amb acords puntuals. A un partit que beu de tants tipus de votants no li convé cabrejar l'electorat recent arribats al poder, i amb les úniques opcions factibles de pacte de govern amb ERC o PP (ambdós rebutjats per amplis sectors del seu suport popular),és probable que trii l'estabilitat i es quedi sol al davant de l'executiu.
3) Socis de govern del PSC: patacada d'ERC, sacseig d'ICV-EUiA. Durant aquests 7 anys ERC ha sortir del rol de partit minoritari, arribant a tenir la clau dela governabilitat. No obstant, ha pujat de forma artificial, sense consolidar una massa social crítica. Molts dels seus votants que el 2003 els van donar suport creient en el projecte sobiranista, o com a mínim més autonomista (m’hi incloc), veient que el que prometien no acabava d'arribar, els han deixat de votar. Però ERC no ha dit la seva última paraula, i més amb la majoria absoluta del PP que es comença a ensumar per les generals... tornaran a revifar. Respecte a ICV-EUiA, em faig creus que els seus votants no hagin castigat la desastrosa gestió d’en Saura al capdavant d’Interior, que força vegades ha volgut fer passar incompetència per ideologia (i el problema NO és la ideologia de ningú).
4) La gavina: Alícia “Lara Croft” Sánchez-Camacho treu els millors resultats de la història del PPC, superant els màxims de Vidal-Quadras en el seu dia. No ha dubtat a obrir el meló de la xenofòbia durant la campanya, però els rèdits electorals li han vingut més del desgast del govern que dels seus mèrits. Representarà aquest Parlament tan blau un retrocés en política social? Sembla que es confirma la direcció de les fugues de vots.
ERC --> CiU
PSC --> PPC
I extrapolant: els votants es mantenen més fidels a l’eix nacionalista – no nacionalista que a l’eix esquerra - dreta.
5) Quina por! PxC gairebé aconsegueix escó. El nostre Le Pen particular treu resultats preocupantment rellevants a la Plana de Vic i a les zones urbanes amb més densitat de població (1er cinturó), on hi ha més afluència d’immigració. Caldrà molta reflexió sobre el tema.
6) Ciutadans s’estanca (segons ells, es consolida). A veure si eliminen d’una puta vegada la prohibició a rotular només en castellà (no veig com aquest disbarat beneficia el meu idioma, no serà en cartells del petit comerç com el català perdurarà, la clau és l’educació) i deixen al naturista amb el cul a l’aire (paradoxalment).
7) Al loro! En Laporta entra fort. No em desagrada que existeixi una força minoritària el leitmotiv de la qual sigui la plena sobirania. Però, malauradament, de les 2 alternatives independentistes, ha guanyat el projecte egòlatra d’un exaltat sense programa. El bo era en Carretero, i li hagués desitjat millor sort. Entre C’s i SI, el Grup Mixt serà un festival.
8) Amb els convergents envalentonats pels bons resultats al 1er cinturó, i els socialistes engegant la maquinària de les municipals des d’avui mateix, i no disposats a cedir un pam de terra als seus feus tradicionals... es prepara una campanya per a les alcaldies BEN DURA.
9) UPyD ha tret menys vots que Carmen de Mairena: sensacional!
10) Més de 90.000 vots en blanc i ni una sola cadira buida al Parlament, té collons...
5 comentarios:
:D
L'electorat de ICV-EUiA no ha castigat tant a la coalició perquè potser era l'electorat més compromés amb el projecte històric de l'esquerra catalana que tenia la seva expressió institucional amb el tripartit. Ho dic amb tota tranquilitat: aquest ha estat el millor govern de Catalunya des de 1980 pels interessos de les classes populars. Malauradament una imatge de poca unitat en l'acció de govern i el soroll mediàtic, tant per part de la caverna i per part dels mitjans de la dreta neolliberal catalana encarnats per la Vanguàrdia (Masguàrdia). Menció especial mereix la lamentable gestió de TV3 i Catalunya Ràdio per part del Govern, deixant els mateixos telepredicadors de CiU que hi havia anteriorment: Cuní i Rahola, el que Gramsci definiria com intelectuals orgànics del règim, tot i que la paraula intelectual es potser massa generosa. Ha estat un error tàctic imperdonable.
ICV-EUiA ha estat l'únic partit que ha defensat la feina del govern amb més polítiques socials de la història de Catalunya tot i haver tingut el carmel enverinat del PSC de la conselleria d'Interior.
La fugida d'ERC i PSC abandonant el projecte d'esquerres en plena crisis sistèmica del neolliberalisme per deixar el camí lliure a la dreta és per fer s'ho mirar. ERC s'ha equivocat imitant al independentisme sense programa i oblidant el seu discurs d'esquerres.
Sobre Laporta i Carretero, crec que no són més que la italianització de la política catalana: política del espectacle i independentisme tècnic al més pur estil de la dretana Lliga Nord d'Umberto Bossi.
La gent d'esquerres d'ICV-EUiA continuarem treballant per un futur Front d'Esquerres, per defensar les conquestes socials aconseguides pel govern i per construir una alternativa cultural a l'hegemonia del pensament únic del neolliberalisme que té la seva expressió més clara en el paradigma de ciutadà-passiu o ciutadà-consumidor.
Imma o Macu-> No sabía que tenías blog! cómo te lo curras con dibujos y filosofadas, muy chulo! besos
Primerament, merci a tots per comentar... !
Tant els de la brunete mediàtica com els del Godó (potser amb la honrosa excepció de RAC1) ja sabem de quin peu calcen (que per cert, no dic que sigui el mateix)... i sí, també em sorprèn que no fotessin un blitzkrieg a TV3 al arribar al poder; com a tàctica és nefasta, però diu quelcom al seu favor. A tot això, la consagració de la Terribas va representar en major o menor mesura certs aires de canvi a la casa, i la continuïtat del Cuní... jo tampoc ho entenc.
El fet de donar-los la cartera d’Interior, amaga com dius una doble intenció ja que els seus responsables se solen desgastar més que altres branques de l’executiu, però encara que els hagi tocat ballar amb la lletja... no ho han fet massa bé. Per mostra, com van portar els aldarulls de la vaga general. Que el número 3 s’anés a manifestar en lloc d’ocupar el càrrec que li pertocava... si ets un polític al govern, crec que els deures institucionals estan per davant de la ideologia amb què simpatitzis. Potser el menor vot de càstig els ha vingut per tenir un electorat ideològicament més homogeni que el de PSC o ERC. El PSC era un partit massa gran i mantenia posicions ambigües respecte als grans temes com per a satisfer tots els sectors susceptibles de votar-los. Mentre ERC ha hagut de triar si mimava l’eix sobiranista en detriment de l’eix esquerrà, ICV-EUiA (que manté postures obertes sobre un major autonomisme de Catalunya però obté vots bàsicament per l’eix esquerrà) no ha hagut de fer sacrificis en el seu ideari.
Jo no comparteixo l’ideari de RI-Cat ni de SI, però crec que comparar-los amb els de la Lega, és, de moment prematur. Com a mínim, Reagrupament. El Carretero em mereix un respecte, no deixa de ser un home que va abandonar el seu partit quan aquest estava al poder per conviccions ideològiques, i té una carrera política a les esquenes. Del Laporta... segurament t’acabaré donant la raó (el mateix 28 ja va sortir el seu número 3 omplint-se la boca d’independència i cagant-la parlant de les curses de braus quan no tocava. Esperem que no contribueixin a crear un clima d’exaltació, però probablement ho fagin.
cony de simi!! si que et tenim aborrit xd
Publicar un comentario