Fa no gaires anys, amb els meus colegues (època Pequepunks), consideràvem que el Nadal era una farsa, un rite originalment pagà, apropiat per l'Esglèsia Catòlica per a celebrar la vinguda d'un suposat Mesies que blabla ..., i que la salvatge societat moderna havia re-transformat en una bacanal de consumisme, àpats familiars, compres nadalenques d'última hora, encariments i aglomeracions, i tot plegat maquillat amb solidaritat forçosa edulcorada.
Anys després, i sense haver eliminat completament el remanent kostras-quinzeañero, vaig entendre que el Nadal és una tradició absurda com una altre, i que, com totes les tradicions que perduren en societats modernes, ha perdut el significat, i la roda segueix girant sense que això signifiqui una tragèdia.
En resum: infleu-vos de refinades viandes, que ja vindrà la "cuesta de enero" (i sembla que tot el 2009 serà una cuesta en sí mateix) a deixar-vos "en los huesos".
Ah, i un briconsejo: el 31 es una d'aquelles dates (com Sant Joan, el teu aniversari, alguns Carnaval...) en què se soposa que T'HO HAS DE passar bé.
Diguem-ho clar, els caps d'any solen ser una merda a no ser que els organitzeu amb antelació.
Salut!
1 comentario:
Molt bo tio xD, l¡edat ens porta sense remei a la obesitat mòrbida i l'al·lopècia...resignació...
Publicar un comentario